Parets Fisterra. Darrera crònica 28/8/11

28 agost 9ª etapa. ASTORGA - SARRIA
Ahir, després de sopar de senyor i dormir al llit d'un alberg, m'he llevat d'hora he fet la "colada" (aixi es va assecant en el remolc), i he començat a pedalar. Sabia que avui seria un dia dur.
He començat a pujar amunt, amunt, i més amunt, no entenia com pujava tant si no tenia referencies, he arribat a sospitar que estava pujant o Cebreiro, però no, posteriorment m'he assabentat que era la creu de Ferro, 22 km de pujada i 700 metres de desnivell positiu, a la baixada m'he quedat gelat no sentia les mans (inconscient de no dur guants), he parat a un poble molt xulo, abaix més que res per refer-me del fred i de pas esmorzar quelcom, perquè duia 41 km sense res a l'estomac: un entrepà de truita de patata dues coca cola, una pasta de xocolata i un cafè m'han servit per refer-me, el poble en qüestió es Molinaseca, de veritat molt xulo.
D'allàhe sortit saben que hem quedaven Pedrafita 16 Km de pujada, O'febreiro 11 km de pujada i el Alto del Pollo 7 km de pujada, i tot això empalmat sense descans si senyors ho he pujat com un campió, he patit deu ni do, però ho he pujat com un home, quan he sigut a dalt sabia que era la darrera pujada forta, i me he emocionat amb silenci, be el Jou (que es la meva ombra) i amb qui ho comparteixo tot, també ha plorat...
He baixat a Triacastela per dinar, però no me he quedat (soc una mica raro) he baixat a Samos, que m' havien dit que havia un càmping, però era una esplanada i avui necessitava dutxar-m'he agafat la bici he dinat una mica i he baixat a Sarria, ara estic en un Càmping de Sarria (ple de mosques) però net i polit, tot i que sé que aquesta nit passaré fred, ja hem va passar a Sahagun, el sac que duc no es prou... el maleït pes...
Demà espero passar de Santiago i enfilar ja capa Fisterra, si de cas ja veure Santiago a la tornada, no se, vaig una mica sobre la marxa.
Avui se que soc un maxote 153 km amb quasi 2.000 metres positius de desnivell, i arrosegant un carro de 20 kilos, sé que soc un maxote i que avui dormiré pla. Els ciclistes que hem trobava no s'ho creien els hi havia d'ensenyar el comptaquilòmetres, estic orgullós d'en Jou.
Amics això sembla que està a tocar..., només queda una mica... Gràcies pels vostres missatges d'ànims, us prometo que en els moments de debilitat he pensat amb tots vosaltres, i es de justícia reconèixer que m'han ajudat i molt.
Santi, quan arribi haurem de parlar del apreci que m'ha agafat la bici.
Bona nit Amics!!!

Jordi Domenech