Em vaig llevar d'hora (tot i que era fosc) hem vaig afaitar i en vaig vestir, semblava un torero esperant sortir a la sorra... Quan més o menys vaig veure que es veia , vaig anar a buscar la bici i vaig sortir. El dia era gris amb una mica de vent, però de moment aguantava el temps. Varen anar passant els quilometres i cap allà el km 25, vaig parar a esmorzar un entrepà de pernil, dues coca coles i un cafè... vaig notar una mica de millora i pedalar no se'm feia tan feixuc. i pedala que pedala, Fisterra 22 km.
Aquesta injecció de moral es va venir avall quan en la següent pujada, no sé que collons faig, em queda el canvi del plat travat i just de forces que anava , caic per un marge de la carretera i quan m'aixeco.... he arrancat el canvi de darrere i s' ha trencat la patilla, merda!!!! hem tranquil·litzo tot i les ganes de plorar que tinc, i em poso a buscar solucions. Si tallo la cadena i vaig solament amb el plat petit i un pinyó, potser així puc fer la resta de quilòmetres. Peró no ho aconsegueixo, no disposo d'eines... ho recullo tot i marxo carretera direcció Fisterra, a veure què trobo. En un poblet petit demano un martell i un clau i aconsegueixo tallar la cadena... però no funciona, la cadena esta torçada i me l' escup dels pinyons, ho deixo estar i vaig a cercar un poble més gran que està a 8 quilometres .He decidit que arribaré i ho faré. Em sorprenc jo mateix de lo sencer que estic (normalment sóc una floreta), estic segur perquè se segur que res no em farà tirar enrere. Vuit quilòmetres de pluja caminant amb el remolc carregat a l' esquena (ja que al trencar-se el canvi no puc collar el remolc) arribo a Cee un poble ja més gran. Juntament amb un noi d'una motonàutica trobem una cadena i ho deixem així amb el plat petit i amb el 32 al darrere, almenys aniré poc a poc però sembla que funciona.
Tot i això la cadena se'm surt una vintena de vegades, però ja l' hi he agafat el "truco" sempre s' ha de mantenir la cadena tensa , si no salta . i així.... poc a poc vaig arribant a Corcubion, Amarela,Piñeiro i finalment Fisterra... no m'aturo al poble, sé que el meu objectiu estar a tocar i és on s'acabi la carretera, allà vull anar.... Plou com mai, i venta fort , penso que tot està en contra i que algú m'ho vol posar difícil, però ja res no m'atura. poc a poc ja diviso al Far, ja sóc a Fisterra!!!
He fet uns 1.300 quilometres per arribar aquí... Ja la calor de Calaf o els mosquits d'Ejea queden tan lluny...sembla que hagi passat una eternitat des que em vaig acomiadar de la Marga i el Sau, i tan sols han passat 10 dies.
Us deixo que se'n fa tard per tornar a casa, ja us escriure des de casa
AURRIBEIRO (deu ser adéu en Galego)
Gràcies AMICS
Jordi Domenech
Vaja final has tingut company, sembla de pel·lícula i a tant poca distància del teu objectiu i amb les forces ja justetes, el temps en contra, haig de dir que "quin parell de collons"
ResponEliminaMoltes felicitats.
Una abraçada,
Joan