Aquí us deixo unes ratlles escrites pel mateix Jordi de la seva aventura. Molta sort, seguirem el teu dia a dia.
Parets-Fisterra
Encara no se d' on vaig treure aquesta idea, no se si eren ganes de pedalar, de viure aventures noves o de fugir de no se on... L' únic que sé és que dissabte torno a intentar-ho, no se si seré capaç o no, es més, és una mica una prova que en faig jo mateix i , compartir amb mi la persona que duc a dins.
Sempre he fet aventures amb amics de més o menys envergadura , aquesta la vull fer sol (potser torno barallat) és el meu repte.
Perquè en bicicleta ? La bicicleta sempre m' ha agradat i ara la he tornat a redescobrir i sobretot perquè m' ho passo pipa, i m' agrada passar-ho bé. Vull deixar clar que no vaig a Santiago, vaig a Fisterra, allà on s' acabava el món.
L' opció de ser autònom primer passa per que no vull dependre de res ...ho vull fer a la meva manera, dormint on m' agafi la nit, menjant quan tingui gana i pedalant i descansant quan en vingui de gust. Sense presa ni pressions...
Intentaré mantenir-vos informats de com va el tema, i de pas en servirà per matar les llargues hores nocturnes
No voldria acabar aquest article sense donar les gràcies ( i perdoneu que ho faci públicament) a la Marga, la meva dona i als meus fills Kènia i Sau, per la paciència i el suport que sempre m' han demostrat, a bicicletes Segú pel seu suport i pel tros de bici que m'han deixat (dormiré encadenat a ella) al meu Amic Pelut per ser com és, a la gent del CAM per despertar-me cada dia amb nous reptes i noves il.lusions, i sobretot als Companys del AC Parets per compartir quilometres i quilometres, experiències i bon rotllo.
Fins aviat.
Jordi Domenech.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada